La Trama. Calendari
Conferències-col·loquis mensuals (d’octubre a juny) un dijous de cada mes a les 19h al Teatre de La Lliga. Cal inscripció a La Trama. Veure condicions més avall i consultar programació quatrimestral.
La Lliga, amb l’ànim d’oferir noves propostes culturals, consolida aquest curs un projecte educatiu: La Trama. Es tracta d’una Aula de difusió cultural, associada a AFOPA (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya). Hi haurà una conferència-col·loqui mensual (d’octubre a juny) a l’abast de tothom amb professorat universitari i es farà un dijous de cada mes a les 19:00 al Teatre.
Podeu fer la inscripció online a societatlalliga.cat o al telèfon 722673649.
Preu tot el curs de 9 sessions: socis 33€ tot el curs, no socis 40€. S’ha de fer la compra UNA per UNA (no es pot comprar més d’una associació a La Trama alhora).
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 9 d’octubre. 19:00 Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
El teatre forma part íntima i orgànica de les nostres vides com a individus i com a societat, però, com funciona la relació actor/espectador? Què suposa la coincidència d’aquests dos en l’espai i en el temps, és a dir, en la representació? Quines són les claus bàsiques per entendre i crear-se una opinió pròpia d’un espectacle teatral?
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 13 de novembre. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Florence Egal fa 20 anys que és funcionària de les Nacions Unides, dins la FAO i ha treballat en temes d’alimentació i nutrició tant en situacions d’emergència com de desenvolupament a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Ens parlarà de la necessitat de transformar els sistemes alimentaris i de la importància de les estratègies territorials partint d’experiències i tradicions locals.
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 11 de desembre. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Gemma Ruiz és periodista i escriptora. Ha treballat als serveis informatius de Televisió de Catalunya on s’ha especialitzat en les cròniques culturals. També ha escrit diverses novel·les, entre les quals “Les nostres mares”, que va rebre el premi Sant Jordi. Ens parlarà de les implicacions de subvertir el cànon literari patriarcal a través de les seves novel·les.
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 15 de gener. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Historiadora i Arqueòloga. Universitat de Barcelona.
Com una nova religió considerada criminal per les autoritats romanes -el cristianisme-, passa de perseguida a perseguidora en un interval de només 70 anys? El procés que du a un canvi sociològic tan ràpid i radical és poc conegut, però sabem que passa per la conversió al cristianisme dels emperadors del segle IV, els quals integren l’Església catòlica i els seus bisbes dins l’organigrama de poder de l’Imperi Romà gairebé per sorpresa.
Però el que s’albira quan hom llegeix entre línies alguns dels textos conservats és que el primer cristianisme, el perseguit i criminalitzat (però el més autèntic en tant que aplicava l’Evangeli sense filtres) va ser sustentat i liderat sobretot per dones sota diferents figures d’autoritat que posteriorment l’Església ha volgut matisar i fins i tot amagar. Per contra, un cop el cristianisme va passar a ser la religió dels emperadors, els clergues i bisbes van emergir com a representants únics i caps visibles d’aquesta religió.
En resum, mentre el cristianisme fou perseguit, les dones van estar al capdavant i van organitzar eficaçment les comunitats que anaven sorgint a totes les ciutats romanes en resposta a les grans bosses de pobresa i marginalitat existents. Però quan el cristianisme va ‘tocar poder’, ràpidament es va desenvolupar una teologia del pecat original -Sant Agustí- que va etiquetar a la dona com culpable de la caiguda en desgràcia de la Humanitat i va desplaçar-la a un discret segon terme, facilitant així que emergís el lideratge masculí com a alternativa única de poder, també en aquesta nova religió que en un inici s’havia mostrat tant revolucionària i que tant semblava prometre a nivell d’equiparació home-dona.
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 12 de febrer. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Jordi Llompart ens acostarà a aquesta mirada irònica de “L’HOME TURÍSTICUS” a partir de la seva experiència vital com a periodista, cineasta autor de nombrosos documentals i apassionat viatger.
El turisme ha esdevingut en els darrers anys un motor clau per al desenvolupament de tots els països del món. Quan es practica de manera responsable i no invasiva, amb ganes d’apropar-se i conèixer altres realitats socials i culturals, a més d’aportar divises i progrés, trenca estereotips, obre ments i fa avançar cap a un món més intercultural i tolerant,… però si es fa de manera irresponsable, irrespectuosa, ignorant o menystenint les realitats socials i culturals, o fins i tot explotant els recursos i les persones, esdevé un instrument èticament qüestionable i perjudicial.
Les conseqüències d’un turisme massificat, mancat d’ètica i de responsabilitat social i mediambiental, contraresta els efectes sobradament positius d’un turisme responsable; i, malauradament, en els darrers anys, ha creat una categoria d’homínids que podem anomenar amb cert sentit de l’humor -i amb permís dels antropòlegs- com “L’HOMO TURÍSTICUS”. Aquest “espècimen”, que emergeix de cadascú de nosaltres temporalment quan viatja, ha accelerat la globalització i la conseqüent degradació del planeta a una velocitat de vertigen, i ha inoculat una nova forma de mirar i entendre el món que cal revisar.
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 12 de març. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Doctor en biologia i Professor de genètica a la UB.
Has sentit alguna vegada que ja has arribat al teu límit, i que per molt que t’esforcis ja no pots progressar més? O penses que, amb dedicació i esforç, sempre pot anar un pas més enllà d’on ets ara? En questa xerrada veurem que mantenir una actitud d’aprenentatge constant i una mentalitat de creixement aporta beneficis profundament recolzats per la neurociència. El cervell és altament plàstic, és a dir, té la capacitat de crear i reforçar connexions neuronals al llarg de tota la vida. Quan assumim reptes i aprenem coses noves, activem mecanismes com la potenciació sinàptica i afavorim la formació de noves xarxes neuronals, la qual cosa millora la flexibilitat cognitiva i la capacitat de resoldre problemes. A més, aquesta actitud estimula la dopamina, un neurotransmissor relacionat amb la motivació i la sensació interna de recompensa, i redueix el risc de deteriorament cognitiu amb l’edat.
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 16 d’abril. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Llicenciat en Ciències de la Informació i periodista musical.
Després de més de mig segle de l’inici de la Nova Cançó, ¿Què ens va deixar aquell moviment? Actualment no parlem gaire de cantautors, però el seu llegat resta inesborrable. Catalunya no seria la mateixa sense Raimon, Serrat, Llach o Maria del Mar Bonet; això sí, més de cinquanta anys després què fem amb el seu llegat?
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 7 de maig. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.
Quan mor un ésser estimat, experimentem un trencament interior, una absència que ens deixa una gran buidor.
En aquesta conferència, volem abordar la qüestió del dol des de l’experiència personal a fi d’oferir pautes per assumir-lo amb esperança i serenitat. El dol és un procés que demana temps i que exigeix per part dels altres paciència i escolta. Es passen diferents etapes emocionals i cal aprendre a viure-les adequadament i deixar-se ajudar quan convingui. La conferència s’inspira en el llibre del ponent: No hi ha paraules. Assumir la mort d’un fill (2024).
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 11 de juny. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Advocada capelladina especialista en herències.