MENÚ

Història

1.- UNA MICA D’HISTÒRIA DE LA LLIGA

Anomenada legalment “La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola” i reconeguda pels vilatans/es com “La Lliga”, aquest espai social és dels més veterans de Capellades, un poble de 2,9 km2 i amb aproximadament 5.200 habitants.

La societat va ser fundada el dia 12 d’octubre de 1901, formant la primera Junta Directiva el Sr. Josep Guash i Horts, com a President, el Sr. Isidre Soteras, com a Vicepresident, el Sr. Josep Esplugas, com a tresorer, comptador, el Sr. Antoni Pomés, el Sr. Emili Vives, com a bibliotecari, Llorenç Miquel, secretari, i el Sr. Emili Santacana, com a vicesecretari.

Els objectius de l’entitat en un inici eren la reunió dels elements comercials industrials i agrícoles, la protecció i defensa de llurs interessos, propagar els coneixements que poguessin contribuir al seu desenvolupament i prosperitat, fomentar la instrucció i els sentiments de fraternitat i mútua confiança entre els socis, socorre’ls en cas de malaltia i proporcionar-los un lloc agradable i diversió. Per aconseguir-ho van proposar adquirir en propietat un edifici construït expressament amb teatre i jardins, impartir classes gratuïtes per l’ensenyament d’idiomes, comerç, comptabilitat, dibuix i música, formar una biblioteca, organitzar conferències sobre temes industrials, comercials i agrícoles, celebrar vetllades literàries, musicals i teatrals. 

Va néixer amb la voluntat de ser un espai cultural i de lleure en una època on les societats, ateneus, corals i les primeres agrupacions esportives eren els únics que oferien entreteniment col·lectiu.

D’això fa 114 anys, però llavors ja s’evidenciava la voluntat de l’entitat en ser el nucli social de la vila.

Actualment, i tenint en compte l’època de crisi social, econòmica, i també política que ens envolta, la nostra entitat torna a oferir les seves instal•lacions, Cafeteria, Teatre i Pati de La Lliga, als capelladins/-es i a les entitats de la vila, convertint-se en un punt de trobada on compartir cultura, activitats de lleure o simplement estones de família, amics i converses.

Tota aquesta activitat que mou la Lliga no podem oblidar que és gràcies al teixit associatiu, que des de fa 114 anys i de forma continuada, ha fet que l’entitat es mantingui any rere any, superant alts i baixos, i les diferents circumstàncies històriques, polítiques i socials del segle XX i l’actual segle XXI.

Després d’uns anys de decadència on l’entitat es va quedar tan sols amb 200 socis/es, fa tres anys va haver un canvi de Junta de Govern que va recuperar els objectius passats, actualitzant-los en el temps i millorant-los, sempre amb la voluntat de ser l’entitat social i cultural de la vila.

Actualment, La Lliga està més viva que mai, és una entitat sociocultural sense ànim de lucre, que en tres anys i gràcies al compliment dels objectius que es va posar la nova Junta en quant al foment de la participació, ha passat de tenir 200 socis/es ha tenir 825, unes 480 famílies que donen suport i participen de les iniciatives proposades per La Lliga.

2.- ACTUALITAT

Avui, podem dir que La Lliga és una entitat que porta un ritme trepidant, amb una programació trimestral que inclou uns 25 actes pensats per a tots els públics i edats, consistents en xerrades, sopars amb persones d’interès social, cultural o polític, teatre, sortides, cinema, concerts, activitats per a infants, cursos, etc. I, sempre pensant en que els socis/-es de La Lliga en treguin un profit d’aquests.

La Lliga ha passat de tenir un pressupost deficitari, amb un endeutament de 90.000€, a tenir un pressupost per l’any 2015 de 27.000€, gràcies a la confiança que han dipositat els socis/es en l’entitat.

L’any 2012 la nova Junta es va proposar fer una programació trimestral d’activitats recollint diferents gustos e interessos dels socis/es, intentant arribar a petits, joves i grans.

Aquestes programacions van veure la llum al gener de 2013, amb la primera programació d’hivern, i des de llavors han sortit dotze revistes trimestrals, amb les activitats i cursos habituals que podem trobar durant tot l’any (ioga, escacs, català, ganxet, bridge,…) i amb les activitats, tallers i actes que programem trimestralment.

Vàrem començar d’una manera prudent i discreta, però a data d’avui costa tenir dies lliures en el nostre calendari, i això és gràcies en primer lloc, a l’acollida que els nostres socis/es i resta de vilatans han donat a les activitats que proposem, i en segon lloc, a la col•laboració que mantenim amb la resta d’entitats capelladines culturals, socials i esportives.

La Lliga organitza la seva programació en base a les propostes que pensen les persones que formen part de la comissió de programació, per aquesta raó s’acudeix a Fires com la de Tàrrega, Manresa,… i per propostes que ens arriben de socis/es i entitats de la vila.

A més, la Lliga organitza activitats sensibilitzadores com per exemple en l’àmbit de la salut, i a través del Centre d’Atenció Primària hem fet xerrades sobre la donacions d’òrgans, l’activitat física, la salut mental, i col•laborem conjuntament amb La Marató.

Hem parlat de l’aigua, tema important per la nostra vila donat que tenim l’aqüífer natural de Carme-Capellades, i molts altre temes tenint en compte el calendari dels dies nacionals, internacionals i mundials (Dia Internacional de la Dona, Dia Internacional de l’Aigua, Dia Internacional de la Fibromiàlgia, Dia Internacional del Càncer,…)

Donem cabuda i publicitem les activitats que les entitats municipals fan a La Lliga, ja sigui a la Cafeteria (com per exemple, les Caramelles, organitzada per la Coral Xeremell), al Teatre (obres de teatre del Grup Teatral de Capellades, concerts de la Coral Noves Veus o Xeremell, balls de l’Esbart Dansot), al Saló Rosa de La Lliga (fent xerrades i conferències) i al Pati de la Lliga (Cava Tast, tasta Tapes, organitzat per Bodega J. Torres, comerç de Capellades, i Retalls de Cuina).

Saló Teatre de La Lliga remodelat e inaugurat el 29 d’octubre de 1922

En Magí Roig, cafeter des del 15 de gener de 1953 fins al 1974, juntament amb els seus fills, Ignasi i Pilar

Façana de la cafeteria abans de la remodelació, 1997