Jordina Sales: Dels cristians perseguits a l’Església triomfant. Dones i lideratge a l’Antiguitat i l’Edat Mitjana
La Trama. Conferència-col·loqui. Dijous 15 de gener. 19:00. Teatre La Lliga. Per assistir-hi, cal fer inscripció a La Trama.
Historiadora i Arqueòloga. Institut d’Estudis Catalans i UB.
Com una nova religió considerada criminal per les autoritats romanes -el cristianisme-, passa de perseguida a perseguidora en un interval de només 70 anys? El procés que du a un canvi sociològic tan ràpid i radical és poc conegut, però sabem que passa per la conversió al cristianisme dels emperadors del segle IV, els quals integren l’Església catòlica i els seus bisbes dins l’organigrama de poder de l’Imperi Romà gairebé per sorpresa.
Però el que s’albira quan hom llegeix entre línies alguns dels textos conservats és que el primer cristianisme, el perseguit i criminalitzat (però el més autèntic en tant que aplicava l’Evangeli sense filtres) va ser sustentat i liderat sobretot per dones sota diferents figures d’autoritat que posteriorment l’Església ha volgut matisar i fins i tot amagar. Per contra, un cop el cristianisme va passar a ser la religió dels emperadors, els clergues i bisbes van emergir com a representants únics i caps visibles d’aquesta religió.
En resum, mentre el cristianisme fou perseguit, les dones van estar al capdavant i van organitzar eficaçment les comunitats que anaven sorgint a totes les ciutats romanes en resposta a les grans bosses de pobresa i marginalitat existents. Però quan el cristianisme va ‘tocar poder’, ràpidament es va desenvolupar una teologia del pecat original -Sant Agustí- que va etiquetar a la dona com culpable de la caiguda en desgràcia de la Humanitat i va desplaçar-la a un discret segon terme, facilitant així que emergís el lideratge masculí com a alternativa única de poder, també en aquesta nova religió que en un inici s’havia mostrat tant revolucionària i que tant semblava prometre a nivell d’equiparació home-dona.
